Vés al contingut

SOBRECOSTOS A LA PISCINA DE LLORET

8 febrer 2014

Des de la ràbia
Pere Box

Als diaris de les Comarques Gironines d’avui ocupen un lloc destacat el “platón”  que els tècnics municipals han donat a la comissió d’investigació creada per aclarir qui i perquè va donar el vistiplau als sobrecostos de la piscina municipal sense tenir la preceptiva autorització del ple.
Crec que des de l’equip de govern, sobretot de CiU, s’està intentant novament derivar cap als tècnics unes  responsabilitats que són, en darrer terme, responsabilitats polítiques.

Crec, sincerament, que CiU, instal·lada en aquell moment en la seva confortable majoria absoluta, va confiar a revalidar la mateixa en les eleccions municipals de 2011 per aprovar tot el que fes falta. Crec, igualment, que no va preveure la desfeta electoral que va patir llavors i, si el va preveure, sol va poder aprofitar els seus últims cartutxos, com a majoria absoluta, per aprovar una nova concessió del servei de recollida d’escombraries altament costós per als interessos municipals a un mes de les eleccions.

Aquest tipus de comissions, en general, serveixen per a poca cosa, per no dir per a res. Sol dir-se que si vols que un tema es podreixi el millor es crear una comissió d’investigació.
Aquí el que s’està dilucidant és qui, quan i perquè es va saltar la legalitat. No és acceptable que l’alcalde actual, i antic regidor de noves infraestructures, digui que tots els papers i justificants són allà. Això és una actitud covarda i tramposa, ja que no es tracta de que els justificants estiguin o no, del que es tracta és de conèixer el nom de la persona o persones que es va atribuir una competència que sol correspon al ple municipal i a partir d’això exigir les responsabilitats, polítiques, administratives i penals, si procedeix, a aquesta persona o persones.
Si aquesta comissió no aconsegueix aclarir aquest punt seria preferible que s’auto dissolguessin com a comissió i es presentés una denúncia en ferm davant dels tribunals. A veure si llavors, tant tècnics com polítics, tindrien prou coratge per negar-se a declarar davant d’un requeriment judicial.

El que està en joc és la claredat de les administracions en el maneig dels diners de tots i el respecte a les regles del joc, amb tècnics o sense ells, però sobretot sense embolicar la troca, o com també es diu, “sin marear la perdiz”.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: