Skip to content

A Catalunya es paguen més impostos que a Bulgària

31 Desembre 2012

per

Jesús Hernández

Amb els increments de l’IRPF des de l’inici de la crisi econòmica, és un lloc comú que Catalunya és un dels llocs del món on més impostos es paguen. Tant des de sectors neoliberals com de sobiranistes, per motius sovint molt diferents i sovint coincidents, s’ha insistit que a Catalunya es paguen molts impostos. Ho va dir fa dos anys El Periódico, ho diu La Vanguardia i ho diu el Diari Ara amb aquest titular “Els catalans paguen un IRPF similar als suecs” (I quan diu catalans, no inclou a la família Carulla propietària del diari que prefereix tributar a Holanda, Costa Rica i Uruguai).
Vull escriure 4 línies per donar la meva opinió sobre si a Catalunya es paguen més impostos que a Suècia (Alerta spoiler: NO). Eurostat no recull dades de la pressió fiscal a Catalunya però un estudi de la Fundació Catdem va situar-lo en un 31,4% del PIB per l’any 2009 (agafo dades de l’Enemic perquè ningú em pugui dir sectari). Això són 7 punts sobre PIB per sota de la mitjana de la UE-27 que és un 38,4%. Amb les dades oficials més actuals, la pressió fiscal total de l’Estat Espanyol és de 32,9%, molt per sota del 39,6% mitjà de la UE i només superant a Portugal, Irlanda, Eslovàquia, Romania, Letònia, Lituània i Bulgària.
tabla Europa
Taula de la pressió fiscal per estats de la UE (Font: Eurostat)
Però a Catalunya l’IRPF és més alt que a Suècia i Dinamarca, no?
Com pot ser que els experts del diaris diguin que Catalunya és el lloc on més impostos es paguen i que Eurostat digui que no. Fàcil. No és el mateix comparar tipus aplicable que els tipus mitjans efectius. Els tipus aplicables és el que diu la llei que has de pagar com a màxim cada escala de renda i sense tenir en compte les desgravacions. El tipus mitjà efectiu és el que pagues de debò, els calerons que al final ingresses a hisenda. Eurostat recull l’estadística del que paguem, mentre que els estimats opinadors del país miren només la literalitat d’un article d’una llei. I aquí ve el lio que tant interessa a alguns.
Si mirem la llei catalana i la llei estatal de l’IRPF i sumem el tram català i el tram estatal, els tipus aplicables són de 51%  per les rendes de treball de 120.000 €, per les de 175.000 € un 55%  i per les de 300.000 € un 56%. Vist així, a tothom ens fa molta pena el pobre treballador que només per guanyar 300.000 euros a l’any ha de pagar més de la meitat del seu sou a hisenda, no?
Però no ens precipitem, perquè a la pàgina 650 de l’informe anual de l’AET veiem que al 2010 (liquidacions del 2009) el tipus efectiu de l’IRPF és del 15,1%. I quin era el tipus efectiu (és a dir, quant pagaven)?
– Per la gent amb ingressos de 120.000 euros a l’any: 28,6% (-22,4% respecte tipus aplicable).
– Per algú que guanyi 175.000 euros a l’any: 29,9% (-25,1% respecte tipus aplicable).
– Les rendes de 300.000 a l’any: 30,3% (-25,7% respecte tipus aplicable).

Com canvia la cosa i que lluny que estem del 56% d’IRPF dels collons. O sigui que les rendes de 300.000 € paguen menys d’un terç en impostos (i a part el que defraudin, clar està).

Els motius de les diferències els trobem per tota la llista d’exempcions, reduccions de quota, deduccions i bonificacions. I també per la discriminació de les rendes de treball (currar) respecte les rendes de l’estalvi (estalviar/especular) que paguen molt menys. Fiscalment, surt més barat viure de rendes, viure d’especular a la borsa, d’invertir, surt més barat viure de gestionar el patrimoni que has heretat. Ser ric surt més barat. Per això es paguen MOLTS menys impostos a Catalunya que a Suècia i Dinamarca.

Tota aquesta llista de beneficis fiscals, sempre bufa a favor dels qui més ingressos tenen, que s’amaguen darrera d’una xifra a un text legal (el 56% d’IRPF), per tapar-se les vergonyes d’una tributació similar a la de Polònia. Segons l’informe de KPMG, el mateix que cita la Vanguardia, el tipus efectiu per les rendes de 100.000 dòlars a l’any és del 32% (pàgina 8), per sota de Turquia, Bòsnia, la Índia, Grècia i lluny de la de Suècia, Alemanya, o Bèlgica… Perquè LV no dedica el titular a això? Perquè el titular és “Catalunya mantiene el tercer tipo de IRPF más alto del mundo” enlloc de “Si ganas 70.000 euros pagas lo mismo que en Mozambique”?
Sí, sí, però jo pago una pasta.
Tot i això, existeix la sensació que paguem sempre els mateixos. Crec que el problema real és de greuge comparatiu. Greuge comparatiu amb els rics (que alguns canalitzen cap al greuge comparatiu territorial per no haver de parlar de coses antigues i feixugues com l’existència de classes perquè Catalunya és un país de classes mitges i qui digui el contrari no vol fer pinya i només mira al passat). En fi. Com diu sempre (insisteixo, SEMPRE) elVicenç Navarro, un treballador de, per exemple, la SEAT de Martorell ja paga el 70% dels impostos d’un treballador d’una planta de la Volvo a Suècia. El problema són els rics i super rics que aquí paguen només el 20% del que paguen allà.
I sense entrar en el frau fiscal, l’autèntic forat negre de l’economia catalana. Aquest frau fiscal que segons els que més saben de tot això, els Tècnics d’Hisenda, el fan en un 72% les grans empreses.  I clar, apugen l’IVA a tothom per igual i se’t queda cara de tonto, amb raó.
Crec que aquest és el repte. Per a aconseguir la igualtat de classe qui més té ha de pagar més i els impostos és la millor eina de la que disposem. Però es fa difícil promoure la necessitat d’un sistema tributari just mentre segueixi la impunitat dels defraudadors. I mentre hi hagi subterfugis totalment legals però injustos que permetin que qui més té menys pagui, com la discriminació a les rendes del treball. I per suposat és més difícil si a sobre tenen els sants collons de dir-nos que ells ja paguen els mateixos impostos que a Suècia.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: