Vés al contingut

Ah! Però allà hi havia dictadors?

6 Març 2011

per JuanTorres López

Tan ocupats estan els governs dels països més poderosos en defensar els drets humans a Cuba i Veneçuela, els únics llocs del món on sembla que li interessa comprovar que es puguin violar, que no es van adonar que hi havien dictadures salvatges a tot el nord d’Africa que ells mateixos sostenien.

A Tunis, a Marroc, a Líbia, en Egipte…torturaven i assassinaven els dissidents uns policies ben formats en les acadèmies franceses o espanyoles. Allà es reprimien les manifestacions populars i les vagues amb materials antidisturbis fabricats en la moderna industria militar de l’OTAN. Els dictadors ens visitaven constantment i Berlusconi, Sarkozy, Bush, Aznar, Sabater i altres defensors de la llibertat els complimentaven i firmaven suculents contractes amb ells o s’asseguraven el subministrament de petroli a canvi, això sí, de fer una mica més rics per vies poc confessables als dictadors. Els monarques europeus tracten de germans a sàtrapes criminals i utilitzen les seves agendes per ajudar-los a posar fora de perill les seves fortunes aconseguides a base de robar els seus pobles.

Ara els pobles s’aixequen i els que durant decennis havien mantingut aquests règims criminals es fan els ximples sense saber a ciència què dir. Creien que la història que els seus socis els explicaven quan afirmaven que tot estava en pau a les seves nacions era certa  i que tot romandria sempre sota control.

Ben Ali, Mubarak, Gadafi i companyia passaran a la història com el que són, dictadors que assassinaven i robaven als seus conciutadans, però la història quedarà a mitges si no posem igualment a la picota a qui realment els han mantingut durant tant temps en el poder, a qui els va posar on són i després els han protegit contra la ira reprimida dels seus pobles. Els governs de França, d’Itàlia, de França, d’Espanya, dels Estats Units… són els que han armat els dictadors, els que manejaven en realitat la seva mà bruta de sang. Per això no hi haurà justícia fins que els seus dirigents segueixin el mateix camí que ells i donin comptes de la seva responsabilitat davant de la història i davant dels pobles.

Exactament igual que la ciutadania d’aquests països nord-africans s’enfronta als dictadors, l’europea ha de fer front als seus governs per dir-lo, per exemple a la nostra Ministra d’Assumptes Exteriors, que m’avergonyeixo de les seves paraules de complicitat amb el Marroc, o, al president Zapatero, que les seves mans també estan tacades de sang després de vendre armes a governs criminals.  I a tots ells, que fa fàstic el seu cinisme.

Que se’n vagin per sempre els dictadors però també els seus còmplices!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: