Vés al contingut

26 Juliol 2010
Enrique Ubieta Gómez
L’illa desconeguda

És curiós observar com la dreta construeix la seva pròpia imatge sobre la base del conservadorisme més estricte: els primers mercenaris alliberats ofereixen una conferència de premsa a Madrid. Encara que no és habitual vestir així a Cuba, tots acudeixen a la cita en camises de coll, mànigues llargues, i corbata mal nuada. Imatge d’empresaris de segona (en el fons, de funcionaris privats, tan esterotipats com els típics socialistes), però també de pares assentats, senyors que en realitat res tenen a veure amb ideals col·lectius. És una cita de negocis, un perfomance electoral, tal com ho han vist a les pel·lícules. Malgrat que acaben d’abandonar la presó, lluen paradoxalment robustos i animosos. Aixequen el braç en senyal de lluita o de victòria, no perquè lluitin o hagin vençut; imiten els contendents electorals que han vist per televisió, suposen bé que és més important la imatge del que volen semblar, que el que en realitat són. Parlen de canvis cap a enrere i encara hi ha qui els cataloga de revolucionaris. Aquests senyors semblen testimonis de Jehová, per la formalitat de la seva vestimenta, però manquen de la rígida ètica religiosa. De qualsevol ètica.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: