Vés al contingut

Els gurús del capitalisme i la crisi

7 Març 2010

Publicat a “El periódico de Catalunya” del 7/Març/2010
Els comptables tornen a atacar
ANTÓN Losada

Si vostè estava entre els que es pensaven que la crisi havia canviant algunes coses, és millor que s’ho pensi dues vegades.
Mentre la terra promesa del mercat i la desregulació s’ensorrava sobre els nostres impostos, van guardar silenci. Però ho van fer per supèrbia, no per penediment. No podien culpar els sospitosos habituals. No hi havia governs liberals a qui retreure haver abusat del dèficit per proveir l’insaciable proletariat de béns de luxe, com escoles infantils o centres de dia. Tampoc es podia culpar uns treballadors que havien mantingut els seus increments salarials al mateix temps que la inflació. Molt menys la política fiscal que ha proporcionat les baixades d’impostos més grans en dècades.
Va ser la possibilitat que acabéssim donant-los la culpa sobre les seves teories esotèriques i les seves lleis de l’economia de la senyoreta Pepis el que ha mantingut els comptables en silenci.
Però, com va dir Bob Dylan, els temps han canviat, i com va dir Shumpeter, el capitalisme sempre reneix més fort i més lliure després de cada crisi.
Els mercats traspuen vida, però l’economia real supura atur. De manera que hi tornen a ser, sense complexos. Els mateixos comptables que no van calcular la recessió imparteixen ara els 10 manaments per sortir-ne o podrir-se a l’infern. Amb idèntica supèrbia, amb la mateixa absència de misericòrdia. Al final, la culpa és dels de sempre. Són els treballadors mal formats i poc competitius que posen en serioses dificultats els divins mercats amb la seva patètica i humana ineficiència. La solució també és la de sempre: que es matin entre ells.
Als joves se’ls priva de drets amb un precontracte de servitud. N’haurien de tenir prou amb la satisfacció de la feina ben feta. Als vells se’ls estiren una mica més els treballs forçats. Als qui ja disfrutin de feina i contracte se’ls aplica el clàssic comunisme de mínims: cap a la igualtat per la rebaixa, la misèria i la submissió. Al final resultarà que Marx tenia raó. Els comptables governen el món i tot es redueix a aprofitar millor les plusvàlues de les rendes del treball.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: