Vés al contingut

“Aquest és un país de xoriços i d’una Justícia que no funciona”

31 Agost 2009

Entrevista a Julio Anguita

José Joaquín León
Diario de Cadiz
Julio Anguita ha oblidat ja l’angina de pit que va sofrir a l’inici de l’estiu a la costa gaditana. En aquesta entrevista, que es realitza a la seu del PCE a Còrdova, en un despatx deixat perquè ell ja no té, es manté fidel a les seves idees de sempre. En temps de bipartidisme encara somia amb una Esquerra Unida convertida en referent i alternativa al PSOE.

-Vostè ha defensat la refundació d’IU per recuperar el terreny perdut.

-Sí, ho vaig proposar en un document. Per a mi refundar és iniciar un procés, un replantejament total, amb les conseqüències que es puguin derivar, organitzatives, polítiques, estratègiques, d’aliances… No es tracta d’una operació d’afaiti, o pura xerrameca.

-Encara pensa que IU pot ser el gran partit, o la gran coalició de l’esquerra a Espanya?

-Sempre he defensat que l’esquerra no és un lloc del sistema, sinó que nega el sistema i aspira a canviar-lo. Més que un gran partit, que jo pertanyo al PCE, el que ha de fer IU és aglutinar la gent que vol que això canviï, i que tingui unes idees clares. Per exemple, la plena ocupació, a la qual s’ha de supeditar l’economia. Estem en una situació en la qual el planeta s’esgota. El consumisme capitalista porta al desastre.

-Però molts ciutadans veuen IU com la crossa que recolza el PSOE quan li fa falta.

-Les meves posicions són conegudes. Sempre vaig dir que per pactar, primer un programa i taquígrafs. No podem ser la crossa o el suport del PSOE. No sóc d’aquells que, davant de la creuada de tots contra el PP, recolzi al PSOE faci el que faci. Jo crec en la independència d’IU, que ha de ser sobirana per pactar amb qui li doni la gana. IU només ha de retre comptes als seus votants i militants.

-Els freqüents pactes amb el PSOE han perjudicat IU?

-Jo crec que sí. Em remeto a l’experiència dels últims 20 anys.

-Vostè pactaria amb Zapatero?

-És que jo no pacto amb persones, sinó amb programes, per aconseguir objectius. De vegades m’han dit messiànic, però he estat hiperrealista. I això val fins i tot amb els sindicats. Jo no tinc cap sindicat.

-Tampoc no és partidari de recolzar CCOO?

-Esquerra Unida no ha d’estar vinculada a cap sindicat per norma. Coincidirà més amb alguns, però depèn. Quan la iniciativa de les 35 hores, els meus sindicats eren USO i CGT. Per què? Perquè van ser els que el van defensar, i llavors no ho van fer ni UGT ni CCOO. Tinc ideologia, però no lligams.

-De vegades dóna la impressió que IU és Esquerra Desunida…

-Hi ha d’haver pluralitat, ha de ser així, però no confondre-la amb banderías. Això de vegades és falta de preparació, o falta d’honestedat política. Hi ha una llei d’honor que implica que el debat ha de ser renyit amb el filibusterisme. IU pot assumir el cost de la pluralitat, però s’han pagat les conseqüències del filibusterisme de Nova Esquerra, que estaven venuts al PSOE, com s’ha vist amb molts dels seus membres.

-Els dissidents van tenir la culpa del declivi electoral d’IU?

-Esquerra Unida no és un partit. Allà hi ha el seu risc, la seva grandesa i la seva misèria. Des que va néixer va tenir un problema. I aquest problema era que en el PCE hi havia un pèndol, sí-no, en la política de les aliances amb el PSOE, per la qual cosa no existia una línia clara. I després van estar els problemes amb Nova Esquerra, en les seves successives onades, des del principi amb Almeida, Curiel i els altres. On han acabat tots? En el PSOE, com Antonio Gutiérrez, que va ser secretari general de CCOO. Abans no ho vaig dir tan clar. Aquesta va ser una de les causes dels problemes interns.

-Passem a Andalusia. Amb Anguita de candidat, IU va tenir 19 escons en el Parlament. Per què han perdut tants vots?

-I amb Rejón va tenir 20… No vull enfrontar-me a ningú, però hi va haver un temps en què Esquerra Unida va perdre el nord. Quan va baixar de 20 a 13, a IU li va entrar un complex de culpa, que va ser molt bé treballat pel PSOE i els mitjans de comunicació que mengen d’ells. En aquells anys alguns d’IU demanaven perdó, pels seus càrrecs, per la política de la pinça… Y això es paga electoralment.

-Amb la pinça hem topat. Se’ls va criticar que coincidien més amb el PP. gairebé sempre votaven en contra del PSOE.

-Els que denuncien la política de la pinça oculten a la població, amb mala memòria o amb  molta barra, una cosa important: la paraula PSOE era llavors sinònim de robatori, corrupció, delicte i crim d’Estat. Jo tinc la llista dels alts càrrecs del PSOE que van haver de dimitir per xoriços, la llista dels condemnats. Una part dels alts càrrecs va entrar a sac als diners públics, es van enriquir, van ser els nois de la beatiful people, que van ensenyar pràctiques que avui estem pagant. Què va fer IU? Enfrontar-se a això. Què va fer el PP? Atacar també aquesta política. Jo tornaria a anar contra això.

-Al final va quedar que Anguita i Aznar demanaven el mateix: que se n’anés Felipe González…

-Sí, però hi va haver diferències. Aznar va demanar a González que dimitís i convoqués eleccions. Jo li vaig demanar que dimitís, però governés el PSOE amb altres persones, ja que havien guanyat les eleccions. Els que parlen de la pinça no saben el que va passar, o són manipuladors assalariats del pessebre. Jo estic disposat a discutir això amb dades. La pinça es basa en un argument goebbelsiano. Hi ha un bo, el pobrecito PSOE; un dolent, el PP, i un traïdor, que era IU. I això funciona, sobretot per a la gent que no pensa pel seu compte.

-El vot útil els perjudica molt a Andalusia?

-Els del vot útil, que voten el PSOE perquè ve la dreta, són víctimes de la seva desgràcia. Els considero persones sense criteri. Són votants vergonyants, que es busquen una justificació per autoenganyar-se. Allà ells….

-Què li va semblar la dimissió de Rosa Aguilar com a alcaldessa d’IU a Còrdova per acceptar una conselleria del PSOE en la Junta?

-No em va semblar honest. Ja ho vaig dir, però no ho vull remoure.

-La considera una trànsfuga?

-No vull burxar. És una altra prova més del que dic.

-Ja no té cap càrrec. Com veu l’Andalusia actual?

-Caòtica, com tot Espanya. La política d’ara és la cosa més frívola. Quan veig els titulars: Sabater, Rajoy, la corrupció… Aquest és un país de xoriços i d’una Justícia que no funciona. Un país que vota i eleva als altars als lladres, que els aclama. Allò del PP em sembla un desastre. Però quan la Junta posa un pleit a Aznar pel deute històric i el retira quan canvia el Govern a Madrid… Eso és la degradació de la Justícia, és propi de quinquis de la política. També veig que una part del poble andalús té unes tragaderas enormes.

-Doncs vaja panorama….

-Estem en una època de caciquisme. Hi ha coses que van denunciar Joaquín Costa i els teòrics de la regeneració que les estem vivint. A la Costa del Sol i algunes institucions hem tingut excel·lentíssims xoriços, que roben i roben. Aquesta corrupció de dalt acaba per arribar a baix, i així arriba a altres, que són corruptes pequeñitos. La corrupció ha aconseguit fer còmplices.

-Què li sembla aquesta crisi?

-El que dic ja ho diuen fins i tot els economistes de dretes. El sistema capitalista té crisis periòdiques de sobreproducció. Això ja ho va denunciar Marx a El Capital. Arriba un moment en què es produeix tant que no es pot vendre, i es tanquen fàbriques, es llança als treballadors i creix l’atur. Quan Occident ha crescut va posar en aquesta dinàmica a Xina, l’Índia, el Brasil i altres països. Però no es pot fer un capitalisme per a un món sense fi. També hi ha altres crisis, d’alimentació, mediambiental… Es una crisi de civilització.

-Però el capitalisme sortirà endavant. Han perdut una bona ocasió per carregar-se’l?

-Per enterrar el capitalisme cal tenir preparat l’altre sistema. Abans de carregar-se’l cal començar a construir el socialisme. I quan el tinguem, llavors podria caure. Però abans no, seria un disbarat. Dir el contrari, encara que sigui amb el puny en alt, és un discurs petit burgès.

-Va passar la Transició. Hem tornat a les dues Españas?

-Allò va ser una ferida que no es va tancar, es va anestesiar. Moltes coses no es van oblidar i van quedar milers de morts a les cunetes. L’Església ha canonitzat els seus màrtirs i els vencedors els van donar prebendes. Però a molts republicans els van usurpar els seus béns. Només es tracta de restituir la memòria històrica, perquè si no els joves no entendrien el que va passar.

-A què aspira en el futur?

-A viure molts anys, però amb mitjana lucidesa, com un vegetal no. Vull viure per veure, perquè encara no he vist algunes coses que m’agradaria veure.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: