Vés al contingut

Proposició de llei d’iniciativa popular per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.

3 Juliol 2009

Intervenció d’En Francesc Pané, Grup ICV-EUiA

Senyor president, membres de la comissió promotora, amic Pep Riera, senyores diputades, senyors diputats, senyor Inglada, quina maduresa, quina serenor, quina claredat i com ens alegrem que a Catalunya tinguem l’oportunitat de promulgar iniciatives legislatives populars. Senyores diputades i senyors diputats, els transgènics no són una arma carregada de futur, els carrega el diable, i és per això que el passat dia 25 a proposta d’Àustria, el Consell de Ministres de Medi Ambient de la Unió Europea exigia que la comissió revisi amb urgència la legislació sobre el cultiu dels transgènics a fi que els estats puguin decidir d’admetre’ls o de foragitar-los. Catorze estats s’hi van comprometre, com sempre, Itàlia no, Espanya tampoc.

És obvi que la modernitat ja no passa per tancar els ulls als OGM, sinó per posar-los sota dubte rigorós. A tot Europa se succeeixen els debats sobre l’ús de la tecnología transgènica en els aliments. Molts parlaments han debatut llargament sobre els OGM, França, Alemanya, Hongria, etcètera, han aplicat normes o moratòries sine die contra aquest artifici de productivisme agrari, regions senceres d’Europa es declaren lliures de transgènics. No sabem exactament què és el que pensen els governs a l’Amèrica llatina, però coneixem que allà el cultiu transgènic devasta amplíssimes zones forestals per alimentar el negoci fàcil de les hamburgueses fast food.

Als països empobrits hi han penetrat de mans dels terratinents, les multinacionals de la transgènia han promès als camperols collites abundoses, la part bonica del somni del faraó, però els n’han ocultat la magra, la subjecció a la patent i a les condicions que els imposen. En aquell món agrícola on històricament ha estat impedida i prohibida la reforma agrària, els OGM hi han afegit més dependència i aflicció. La servitud hi escanya els pagesos i roba sobirania als països. És així com desapareixen arreu les llavors pròpies, les que han alimentat les cases, seleccionades generació rere generació, també a Catalunya perdem fins i tot les híbrides –fins i tot les híbrides–, senyor Grau, sàviament elaborades sota les lleis de Mendel per les nostres empreses.

És acceptable l’anihilació del dret sobre les llavors, aquesta progressiva neteja ètnica del patrimoni genètic? Es tracta d’un empobriment programat, d’una ràpida aculturació de l’agricultura. Qui afirma que els OGM són democràtics perquè són abastables a les economies camperoles, nega que la veritable democràcia agrícola és la suficient possessió de terra cultivable per part del pagès i l’accés a l’aigua i a les llavors comunitàries. Els OGM, produïts en l’escandalós secret legal dels laboratoris, concentren en poques mans la propietat de cada vegada més varietats vegetals. Afirmem que els transgènics són genèticament antidemocràtics, donen a uns pocs i a uns pocs especuladors aliats el benefici dels graners del món, cosa que ja hem començat a patir.

És veritat que els OGM alliberen de la misèria i de la fam? Si a l’Amèrica i a l’Àsia els transgènics del panís, de la soja, de l’arròs, base de l’alimentació popular de la gent hi són tan estesos, per què persisteix al pobresa, per què la misèria és encara endèmica entre els camperols? Tothom sap que la fam no s’elimina amb transgènics, sinó amb el repartiment just dels recursos i amb la transferència de tecnologia, no hi ha cap multinacional dels OGM, de les poques que operen, que mai hagi tingut interès a traspassar resultats de recerques agràries, ni farmacològiques als països pobres.

Diuen que les llavors transgèniques són intel.ligents perquè toleren l’herbicida, sabem que les companyies que han creat els OGM han enginyat la substància que no danya les seves plantes, que naturalment cal comprar conjuntament amb les llavors transgèniques. El negoci rau en la substància herbicida, tant o més, que no pas en la llavor manipulada. A Catalunya això passa amb el panís transgènic, camí per cert llastimosament de ser l’únic que s’hi sembra. La llavor transgènica no és intel.ligent, ho és el sistema, convertit en una màquina de fer diners. El panís transgènic pol.linitza el convencional i en fa les plantes igualment transgèniques, també vivim aquest drama a Catalunya. Per què hem de permetre aquest vampirisme? Com podem fer que convisquin el cultiu convencional i l’ecològic amb el transgènic? Quan perdem el patrimoni genètic que ens ha estat llegat perdem una bona part de la sobirania alimentària i, doncs, senyores i senyors diputats, de la sobirania nacional, de la sobirania nacional de Catalunya, no ens somou aquesta realitat?

S’ha dit que el panís transgènic assegura majors collites. L’IRTA recentment publicat a ho posava en reserva. Algun agricultor que no era ric se n’ha fet d’ençà que planta panís transgènic?

Sigui com sigui Catalunya no podrà mai competir, ho hem dit moltes vegades, per quantitat, ha de fer-ho necessàriament fomentant la qualitat, i els OGM hi són a l’antípoda. Com ningú, cap de nosaltres, senyors diputats, mai no triarà al mercat els aliments transgènics si així consten en l’etiqueta, nom és l’enorme potència del lobby i dels OGM, i la indiferència amb què ho hem viscut fins avui explica que Catalunya sigui un dels països que més sembra panís genèticament modificat. Perquè el Bt810 Monsanto sigui resistent a la plaga saben que ha incorporat al seu genoma una toxina aliena. No pocs estudis han demostrat que aquesta toxina mata insectes innocus a la planta i en canvi necessaris en la cadena tròfica. El verí transgènic es converteix de facto en una arma contra la biodiversitat, la toxina roman a la terra i en els aliments i es transfereix per ingesta, i la ciència no ha demostrat fefaentment la innocuïtat

La traçabilitat s’ha convertit en la prova de la veritat dels aliments, i en això anem molt endarrerits. A casa nostra la presència d’elements transgènics en els compostos alimentaris no figura en l’etiqueta que els presenta. No ha de ser obligatòria, com demana la ILP? La llibertat d’elecció no és possible sense la informació veraç. La usen vostès, l’uso jo, aquesta llibertat, quan compren vostès la carn per als seus fills o un de qualsevol dels altres aliments derivats del panís o de la soja? No, perquè no poden.

La proposició de llei que debatem porta l’aval de més de cent mil ciutadans, compatricis nostres. Volen que el seu Parlament debati sobre la producció transgènica. No serà just ni raonable que cap grup parlamentari es desembarassi del compromís tot negant-lo, perquè el considera aliè, complex o perquè simplement li fa peresa. Tenim un pla d’agricultura i alimentació ecològica, segells de qualitat, un mercat que s’obre al consum d’aliments segurs i sans, promovem les empreses que s’accepten llur responsabilitat civil. Per què ens neguem a debatre la manera de prescindir de les produccions transgèniques?

Senyores i senyors diputats, el meu grup està convençut que Catalunya pot fer-ho. Potser no en un dia, però és factible que amb intel.ligència i amb previsió acabem prescindint dels OGM. Fins i tot amb una cabana ramadera com la nostra ens ha de ser econòmicament viable, només cal que ens posem a pensar i a treballar enconseqüència.

Aquesta ILP ens exigeix un gest de sobirania. És el primer cop que parlem de transgènics, per això tenim l’obligació de decidir. La ILP potser conté preceptes sobre els quals cal pensar molt. Sabem que conté qüestions controvertides –i què?–, no hem estat elegits tot just per dirimir allò que és difícil i controvertit?, només allò que és realment important és difícil. La dificultat no excusa el rebuig d’afrontar-la. Acollir la proposició, tramitar-la és garantia que el Parlament respon a un repte democràtic. Lliga la nostra disponibilitat amb les demandes populars és vincular la democràcia representativa amb la seva gent, fer útil i creïble l’exercici de la política.

Senyors diputats, els transgènics no són una arma carregada de futur. Potser no són les llavors del diable, però són diabòliques. Són la força del costat obscur de la perícia humana, la màscara negra oculta un rostre assedegat de guanys i uns ulls que no tenen compassió.

Hem demanat el vot secret. Votarem en consciència contra les esmenes a la totalitat, si es mantenen.

El president

Senyor diputat…

El Sr. Pané Sans

Acabo, senyor president. Responsablement volem parlar sobre la proposició legislativa. Els transgènics avancen de pressa, i alguns de nosaltres, massa lentament. A voltes la lentitud és un pecat i almenys aquest el meu grup no el vol cometre.

Catalunya diu: «Salut i bons aliments.» Senyors i senyores diputats, nosaltres hi afegim «i valor», també valor afegit.

Gràcies, senyor president.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: